L’hepatitis C és una malaltia hepàtica causada pel virus de l’hepatitis C (*VHC). A nivell mundial, s’estima que hi ha entre 130 i 150 milions de persones infectades pel virus, més de la meitat de les quals encara no han estat diagnosticades, i que al voltant de 700 000 persones moren cada any a causa d’una malaltia hepàtica relacionada amb l’hepatitis C, com la cirrosi o el càncer de fetge. Fins a la data, els tractaments existents per a eliminar el virus han estat complexos, amb un baix percentatge d’eficàcia i efectes secundaris molt perjudicials. L’arribada dels medicaments coneguts com de nova generació ha estat considerada un gran descobriment pels especialistes, ja que permeten curar pràcticament a tots els pacients de manera fàcil, ràpida i gairebé sense símptomes i, cosa que és més important, obre la possibilitat real d’erradicar la malaltia en les pròximes dècades.

Malgrat les proves de l’eficàcia d’aquests tractaments, la seva implementació suposa una important inversió econòmica per al sistema sanitari. En aquest context, sorgeix la necessitat de crear un pla estratègic en cada país. Aquest pla sol elaborar-se mitjançant una coalició entre diferents parts interessades, responsables clau de la presa de decisions i representants polítics, amb la participació indispensable de grups i associacions de pacients.

En molts països han estat necessàries nombroses reunions, estudis i negociacions —inclosa la pressió exercida per les persones afectades— per a posar en marxa els processos d’integració i la implantació dels nous tractaments. Molts d’aquests països han comprès que una inversió immediata en els nous medicaments no sols suposa salvar vides, sinó també un important estalvi de costos a mitjà termini. En altres països, no obstant això, l’aprovació d’un pla estratègic que incorpori els nous tractaments al sistema sembla continuar sent un objectiu llunyà.